Breus d’ObsCat8 (2): La figura del Secretari i Secretari-Interventor als ajuntaments catalans

Per les seves funcions de dirigir, gestionar i organitzar l’assessorament legal preceptiu dels ajuntaments, els secretaris tenen una perspectiva privilegiada del funcionament de les seves corporacions. Aquesta perspectiva és encara més comprensiva i ambivalent en el cas dels secretaris-interventors, que a part de les funcions típiques de secretaria ja esmentades, desenvolupen les d’intervenció, control i fiscalització interna de la gestió econòmica i pressupostària de la seva corporació. És per aquest motiu que les entrevistes del Observatori de Govern Local es realitzen preferentment amb els secretaris i els secretaris-interventors dels municipis.

1. Secretaris o Secretaris-Interventors?
Les secretaries dels ajuntaments s’organitzen segons la població i el pressupost amb el que compten les corporacions. Són secretaries de primera les de municipis de més de 20.001 habitants o capitals de província; de segona les de municipis amb una població compresa entre els 5.001 i els 20.000 habitants, així com les d’ajuntaments que comptin amb un pressupost anual superior a 3,01 milions d’euros. Les secretaries de tercera són aquelles de municipis amb una població inferior a 5.001 habitants i amb un pressupost inferior als 3,01 milions d’euros.

En els municipis on la secretaria és de primera o de segona, a part de la figura del secretari, existeix un interventor. En les de tercera, les funcions d’intervenció les assumeix normalment el secretari, que, de fet, passa a rebre la denominació de secretari-interventor. Un 21,6% dels ajuntaments catalans compta amb secretari i interventor, i en un 78,4% aquestes figures estan unificades. Aquestes dades no resulten sorprenents considerant que només un 21,9% dels ajuntaments catalans tenen més de 5.000 habitants.

2. La situació dels Secretari o Secretari-Interventors a Catalunya.
Com més petit és el municipi més grans són les possibilitats que el funcionari que exerceix la funció de secretari o secretari-interventor no sigui d’habilitació estatal. En aquells municipis on el secretari o el secretari-interventor no pertany a un cos d’habilitació estatal, aquest acostuma a ésser un funcionari accidental o interí. Tot i que en els municipis petits i mitjans sembla haver-hi bastant equilibri entre aquestes dues opcions, als municipis majors de 5.001 habitants la major part de secretaris que no són d’habilitació estatal són accidentals.


Font: Observatori de Govern Local. Fundació Carles Pi i Sunyer

3. El sexe dels Secretaris i Secretaris-Interventors a Catalunya.
Veient les dades a nivell global per a tot Catalunya, el percentatge d’homes i dones ocupant la figura de secretari i secretari-interventor en els ajuntaments resulta força equilibrat, un 43,8% i un 56,2% respectivament.

Tanmateix, com podem veure en el gràfic inferior, aquesta proporció varia substancialment quan mirem les dades segmentades segons la grandària del municipi. Com més petit és el municipi més possibilitats hi ha que la persona ocupant el càrrec de secretari o secretari-interventor sigui dona. Per altra part, en municipis més grans el percentatge de secretaris o secretaris-interventors homes és més elevat.


Font: Observatori de Govern Local. Fundació Carles Pi i Sunyer

4. El servei de Secretaria-Intervenció en municipis menors de 1.000 habitants.
Cal tenir present, que alguns municipis amb menys de 1.000 habitants tenen dificultats en la prestació del servei de secretaria-intervenció. De fet un 59,8% dels municipis visitats d’aquest tram poblacional, manifesta rebre recolzament de la diputació o del consell comarcal per a la prestació d’aquest servei, i un 81,2% afirma haver rebut assessorament o gestió administrativa i tècnica puntual per part de la diputació o del consell comarcal al seu ajuntament.

De fet, en un 55,4% dels ajuntaments menors de 1.000 habitants visitats durant l’ObsCat8, els secretaris-interventors estan compartits amb un altre municipi o amb el consell comarcal. Aquesta circumstància probablement ens ajuda a entendre que en aquests municipis la mitjana de dedicació dels secretaris-interventors sigui de 21,8 hores setmanals.